AVALOT LLEIDA

El futur de l'autogovern | Un debat retallat | Sanitat

La indiscutible hegemonia que el discurs sobre el model territorial ha assolit en el debat públic a Catalunya amenaça de monopolitzar el ple de política general i convertir en marginal la discussió sobre alguns aspectes fonamentals de la gestió del Govern d'Artur Mas.

80.000 malalts en llista d'espera sense dia d'intervenció

ÀNGELS GALLARDO L'encomiable acceptació amb què desenes de milers de ciutadans, més de 81.000 en aquests moments, assumeixen que els recursos destinats per la Generalitat a la sanitat pública catalana no arriben per operar la fallida orgànica o la dolorosa lesió que pateixen des de fa mesos, o anys, evita que cada dia es produeixin actes de protesta als hospitals públics. Aquestes persones, les principals afectades per la retallada pressupostària més gran soferta a la sanitat pública de les comunitats espanyoles, difícilment figuraran a l'agenda parlamentària. El seu patiment no transcendeix. Els pacients ho veuen com una cosa inevitable.

La inclusió d'un malalt a les llistes d'espera quirúrgica oficials es produeix després d'una successió de visites mèdiques i de proves diagnòstiques que certifiquen que l'operació que es proposa és del tot necessària. Malgrat que la urgència i la gravetat de cada procés és diferent, ningú està a la llista d'espera si no ho necessita.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha integrat aquestes demores i hi al·ludeix com si es tractés d'una fatalitat irremeiable, repetint que el pressupost és escàs per causa aliena, i recordant que els hospitals revisen periòdicament el grau de patiment que l'espera causa en cada malalt, per accelerar la cita dels que estan pitjor. «Si això no es fes bé, hauria augmentat la cirurgia d'urgències, i no ha sigut així», va dir recentment Boi Ruiz.
La penúria amb què es treballa als hospitals i els ambulatoris (que mantenen la seva qualitat assistencial gràcies a l'esforç no pagat de metges i infermeres) no podrà sostenir-se molt de temps més, adverteixen els responsables dels serveis, que no esperen que el debat polític hi aporti solucions. De fet, no esperen que es parli d'ells avui al Parlament. La sanitat pública catalana se sosté gràcies a la inèrcia d'una estructura funcional sòlida d'origen que, si no se la nodreix i se la renova -es va acabar l'actualització de la tecnologia diagnòstica-, defallirà abans que s'acabi la pròxima legislatura. Molts ciutadans tenen por que es tracti d'un valor en extinció